dimarts, 13 de gener del 2009

L'Ivan Istoichnikov de Joan Foncuberta (1997), l'engany enginyós.

A l'Amadeu

Moltes vegades hom critica la informació que hi ha a internet perquè es diu que és poc fiable i penjada per qualsevol. Però què passa amb la informació impresa? Aquesta sí que és fiable? I la fotografia? També sempre diu la veritat?
Aquest és l’eix de treball d’un dels artistes catalans més importants de tots els temps i del que ara podem gaudir en una esplèndida exposició a la Virreina de Barcelona en la que se li fa una retrospectiva.



Per mi, una de les seves obres més rodones és el catàleg de l’exposició monogràfica que es celebrà a Madrid a la Fundación Telefònica el 1997 i que es va publicar en format de llibre, titulada Sputnik, de mig foli (23 x 17 cm.) amb tapes de cartró fotografiades i mitja tela vermella al llom i amb lletres daurades.


Des de la col·laboració amb Pere Formiguera en Fauna fins els darrers treballs sobre la incidència d’internet en la fotografia i la concepció del món, Joan Fontcuberta, com hem insinuat al principi, fonamenta la seva feina com a fotògraf i intel·lectual en denunciar i qüestionar precisament l’aureola que té la seva disciplina de fidelitat a la veritat. Recordem, només per posar un cas recent, les fotografies fetes per satèl·lits que van servir a Bush jr. per a “demostrar” a la “comunitat internacional” que Iraq utilitzava armes de destrucció massiva per iniciar la darrera guerra contra aquest país.


En el cas que analitzem avui, Sputnik, l’artista fa una recreació sobre la manipulació fotogràfica que realitzaren les autoritats soviètiques de les persones caigudes en desgràcies i com aquestes eren suprimides de la documentació. A partir d’aquests casos reals, s’inventa un cosmonauta, Ivan Istoichnikov (Joan Fontcuberta en rus) que degut a errors en la carrera espacial a bord de la nau Soyuz II interessaria al govern fer-lo desaparèixer definitivament de la documentació oficial per tal de no admetre errors, passant d’heroi nacional a no-res. Tot això és investigat pel suposat periodista americà Michael Arena que compra en subhasta l'arxiu d'un altre cosmonauta. tripulant del Soyuz III.


Tot el llibre-catàleg intenta recrear la descoberta d’aquest suposat frau de les antigues autoritats soviètiques a partir de l’obertura d’arxius arran de la Perestroika i de la mercantilització dels mateixos. Així, el llibre està escrit com si fos un treball de recerca històrica (escrit bilingüe rus-castellà) amb fotos de la infància, joventut i dels moments culminants de la carrera d’Ivan Istoichnikov fins a la seva defenestració. Tot en documents, imatges, dibuixos, esquemes... simulant l’estètica soviètica dels anys 50 per donar-li més realisme. A més aquest llibre fou el catàleg a una exposició que es celebrà amb esquemes, materials tridimensionals a l’entorn de la carrera espacial... que intentava crear una atmosfera creïble.

Exposició a la David Winton Bell Gallery, 2001



Moltes fotografies són fotomuntatges en els que Joan Fontcuberta hi posa la seva cara per a simular que és Ivan Istoichnikov. Foncuberta, malgrat totes les tècniques que té a mà per a fer fotomuntatges perfectes sempre deixa aquest treball com poc acurat, poc acabat perquè l’espectador tingui els indicis suficients per a replantejar-se si el que li expliquen és real o és un engany.



Per acabar d’ajudar al lector a descobrir que el llibre és una ironia sobre les manipulacions soviètiques i sobre la reobertura dels arxius i els grans secrets que amaguen les guardes han estat impreses amb tinta fluorescent que a les fosques permeten llegir: Todo es ficción.

Detall de les guardes interiors on en fusforescència i dintre d'uns mapes de l'Univers es llegeix en grans lletres:
TODO ES FICCIÓN

Tothom vinculat al món de l’art i del pensament tenia clara la proposta de Joan Foncuberta i que el que pretenia no era enganyar la gent sinó alertar de possibles enganys a través de les seves tantes fabulacions, de les que és un mestre en inventar històries. La sorpresa per a tothom, però, vingué uns anys després, quan les ressenyes del llibre i de l’obra ja estaven divulgats per tot arreu i per internet. En el programa Cuarto Milenio d’Íker Jiménez es presentava la història del llibre com una cosa certa i digne de misteri espacial. La visió del vídeo i la seva posterior justificació no tenen desperdici. Us els recomanem per veure l’abast de l’obra de Foncuberta i allò que precisament denunciava.



Un llibre d’execució i conceptualment perfecte en tots els seus aspectes i que demostra com la interdisciplinarietat de llenguatges pot aportar moltes coses al món de l’art i del pensament. Una obra mestra, sense cap mena de dubte.




Vídeos del programa del 11 de juny del 2007 i del següent de Cuarto Milenio de Cuatro en el que Íker Jiménez es feia ressó del cas d'Ivan Istoichnikov i de la seva enigmàtica desaparició en l'espai. El primer vídeo és el de l'emissió del "documental" i el segon el de la "justificació de la relliscada"



BIBLIOGRAFIA:

FONTCUBERTA, JOAN. El beso de Judas. Fotografia y verdad. Barcelona, Editorial Gustavo Gili, 1997.
FONTCUBERTA, JOAN. El llibre de les meravelles. Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2008.

21 comentaris:

  1. Això em recorda a certa xerrada en què una persona que jo sé va aparèixer amb una corbata plena d'àliens. Déu ni do.

    ResponElimina
  2. Tothom té un passat... i sort que no has comentat l'americana que deixa en ridícul a les del Sala Martín!

    ResponElimina
  3. És curiós com aquest llibre recupera en certa mesura aquella obsessió pels màxims detalls en l'edició. Justament avui perdent-me entre llibreries he trobat una col·lecció de llibres d'història contemporània que contenien sobres entre les pàgines amb reproduccions de mapes de l'època, bitllets, etc... m'ha semblat insuperable, però insuperable també era el preu i m'he pogut resistir.

    Per altra banda, això de l'Iker no té nom. Com a mínim, s'ha de dir, ha sabut excusar-se amb elegància.

    Pel que fa el que apuntaves al principi, posant-nos a filar prim, poquíssimes fonts són fiables. Com bé dius, molts llibres diuen mentides, no per estar escrites les mentides passen a ser veirtats. Només cal llegir César Vidal i la manipulació que fa citant documents de la manera que més li convé, sense excloure la possibilitat d'ometre o afegir paraules!
    Les fonts orals, també poden enganyar-nos. Sense anar més lluny, podem recordar el lamentable frau que Enric Marco va cometre fent-se passar per víctima dels camps de concentració, deixant perplexos a tots aquells qui en el seu moment, vam creure les seves paraules fins al punt d'admirar-lo profundament...

    Serà qüestió de ser malfiats, però al cap i a la fi, a alguna cosa ens hem d'aferrar no?

    ResponElimina
  4. Dani,
    Si, és un llibre molt detallista en tot i això el converteix en una obra d'art malgrat ser un catàleg.
    Per altra part l'excusa de l'Íker la trobo una mica surrealista i anomenar a en Joan Fontcuberta com a "celebre fotógrafo en Cataluña" vol dir que no el coneix ni Cristo!
    Sobre el tema dels dubtes metòdics tens tota la raó. Hem de dubtar de tot i intentar contrastar les fonts de manera documentada i per això és molt important citar les fonts que utilitzem.
    Com a anècdota personal t'haig de comentar que a l'escola on treballo vàrem tenir el Sr. Enric Marco una setmana abans que esclatés tot l'affaire donant una conferència sobre les "seves experiències" davant d'uns 90 alumnes. Ja et pots imaginar la galleda d'aigua freda que els va caure a sobre. Malgrat tot ho vàrem aprofitar per comentar el que comentem ara i la fiabilitat de totes les fonts.

    ResponElimina
  5. També he tingut el plaer de gaudir a restrospectiva de la Virreina. La portada del catàleg és brutal!

    Em pensava que això del video de Millennium era un muntatge del mateix Fontcoberta: no em podia creure tanta ineptitud!!!!

    Per cert, Sputnik està descatalogadíssim.

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  6. Llibreter,
    Us ho confesso... si aneu al MNAC, a la llibreria els queda unes restes de l'Sputnik. Val la pena arribar-se perquè vaig passar-m'hi a veure l'exposició del Juli Gonzàlez (molt recomanable) i em van dir des de la llibreria que els en quedaven molt pocs.
    Sobre el catàleg de l'exposició del Joan Fontcuberta també em va agradar molt la portada però l'interior ja no tant. Malgrat tot és un molt bon resum de la seva feina i les seves fantàstiques fabulacions.
    Quan parli del seu llibre "Obama" (encara a la venda a moltes llibreries) us explicaré una anècdota que em va passar quan el mirava en el metro.
    Salutacions,

    ResponElimina
  7. Ahaha!! El Fontcuberta és el que suposadament va fer les fotografies de Dias de frontera, días de circo de l'Antonio las Vegas, tal com despulla aquest bloc http://5b4.blogspot.com/search?q=lumen

    Fantàstic post, Sr. Galderich, com sempre

    ResponElimina
  8. Doncs sí, realment fantàstic, i realment com sempre.

    A mi em feia pensar en una de les meves pel·lis preferides de Woody Allen: Zelig.

    Quina barra la "justificació" de l'hipnotitzador de gallines Jiménez...

    ResponElimina
  9. Jorge i Joan,
    El que és fantàstic és el llibre. Com he comentat està a la venda a un preu de 25 € al MNAC.
    Ep, no guanyo comissió!

    ResponElimina
  10. Sobre les fonts, avui es discuteix molt el tema de la història oral que va tenir un gran boom. Errors n'he trobat a l'Enciclopèdia Catalana en paper i a molts llibres per no parlar dels mitjans de comunicació. He tingut discussions sobre això serioses i llargues, el llibre en paper encara està sacralitzat, què hi farem.

    ResponElimina
  11. Júlia,
    Tu, com a professora, també saps la credibilitat que donen els alumnes a qualsevol font, sense discriminar res. La televisió, per exemple, és l'altre gran font. Qui no ha sentit allò de: Ho he vist a la tele!
    En fi, tornem a l'Íker i família.

    ResponElimina
  12. Tota la raó. Sembla que el pas per la impremta li dona, si més no avui en dia, una pàtina de veracitat a tot el que s'escrigui en un llibre.

    ResponElimina
  13. Ja sé qu`penjaré el dia 2 d'abril per homenatjar en Fontcuberta: http://mildimonis.blogspot.com/2010/07/ivan-istochnikov-el-cosmonauta-abduit.html

    ResponElimina
  14. Deixant de banda el llibre, jo em centro més en la qüestió del passat. Mai podré entendre perquè quan un estat decideix donar-li una medalla a algú ha de prendrés la molèstia de netejar també el seu expedient vital (com si això pogués fer-se). I per cert Galderich, tens molta raó en que en ocassions hi ha informacions escrites i transmesses per diferents vehicles comunicatius que no són certes en absolut.

    ResponElimina
  15. Galderich, perdona per la intromissió, però he trobat un altre homenatge al Fontcuberta. Et deixo al teu bon criteri a veure quin t'agrada més per a re-penjar el dia 2 d'abril:
    http://mildimonis.blogspot.com/2010/07/un-fantasma-rus-i-fraudulent.html

    ResponElimina
  16. Lluís,
    Tots dos apunts són una obra mestra. Però, què tal fer-ne un Fontcuberta_Perucho?
    O un epistolari Íker-Lluís a la salut del Fontcuberta.
    Qualsevol possibilitat a les teves mans serà un encert i un brindis al sol a la salut d'en Foncuberta!

    ResponElimina
  17. Eduard,
    Hom demana virginitat i puresa als nostres herois. Perquè són un exemple per a una Societat desvirgada i bruta.

    ResponElimina
  18. Muy buena iniciativa la de recuperar antiguas entradas.

    El ejercicio que realiza Fontcuberta me parece sensacional.Y por otra parte la cuestión de credibilidad entre libro e internet, será tema de permanente actualidad, hasta que se desarrollen los mecanismos para discriminar de manera más
    eficiente la información en la red.
    Como siempre, muy buena entrada

    Saludos

    ResponElimina
  19. Recordava aquest apunt teu de Joan Fontcuberta.
    Crec que m'apunto el 2 d'abril a la memòria a veure si se m'acut alguna coseta homenatge...

    Per cert, trobo que la idea d'en Girbén, de recuperar apunts antics l'estàs aprofitant fantàsticament. Llarga vida als vells apunts! (sembla clar que aquest é sun dels punts febles dels blogs...)

    ResponElimina
  20. Eulàlia,
    Benvinguda a l'homenatge caòtic que li muntem!
    Sobre la síndrome Girbén de recuperació d'apunts crec que està bé perquè és una manera de veure'ls una altra vegada malgrat que continuïn tenint visites de persones que en treuen informació específica però que molt difícilment en treuen rendiment.

    ResponElimina
  21. Buenas! tb em declaro seguidora de l'obra del Font coberta i tb vaig anar a a l'expo que fas referència... el que no sabia es el detall de cuarto milenio! bonissim! excel·lent apunt!
    per cert alguna recomanació per anar alguna expo avui?
    Una abraçada!

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols