dilluns, 31 de gener del 2011

Un conde cornudo, la miseria pornogràfica dels inicis del franquisme



Del llibre d’avui només hem pogut triar la portada per mostrar aquí, perquè no hi ha cap imatge completa que pugui passar les normes de blogger.

Així, doncs, si voleu saber més sobre l’apunt d’avui, sobre un llibre pornogràfic d’edició casolana del principi del franquisme heu d’anar a Piscolabis librorum maioris i ser, òbviament majors d’edat. Compte amb les imatges ja que són de sexe explícit. Tingueu-ho en compte sobretot si teniu intenció de mirar l’article des del lloc de treball o qualsevol altre lloc compromès o a la vista de tothom...

Aquest apunt forma part d’una sèrie dedicada a la Segona República de les temporades 2010-2012 en commemoració del 80è aniversari de la seva  proclamació

6 comentaris:

  1. Un precedent (franquista) de l'aventura de l'AJELC que vam ressenyar fa poc?

    ResponElimina
  2. Lluís,
    La justesa dels materials si que ho recorden però aquest cas la finalitat fou per a la subsistència alimentària per part de l'autor i l'aventura de l'AJELC fou per a la supervivència de la llengua.

    ResponElimina
  3. Una esforçada manera de guanyar-se la vida, aquesta de mecanografiar fent copies amb paper carbó. No més de tres o quatre per tirada, perquè la cinquena ja era del tot il·legible.

    Però les coses en el fons no canvien tant com podria semblar: el fill d'un amic meu es va passar una bona temporada traduint vídeos pornogràfics de l'anglès a l'espanyol, perquè no trobava res millor.

    ResponElimina
  4. Brian,
    No et pensis que traduir vídeos pornos és tant fàcil i només has de traduir els gemecs sinó que moltes vegades hi ha llenguatge col·loquial de difícil traducció. Pel poc text (es cobra per text i no per llargada de pel·lícula) porta més feina que res segons una amiga que també es va dedicar a aquest tipus de traduccions.

    ResponElimina
  5. Bon dia, Galderich. Això sona interessant, ho miraré a casa. De la feina no puc. Gràcies pel teu comentari sobre el mugham. No et tractaria mai d'inculte, tens tota la raó. La música azerbaidjani té influència persa, turca, i una miqueta àrabe. i també té coses seves és clar.

    Per cert, tens un bloc molt original! Ho volia dir molt abans!

    ResponElimina
  6. Lale,
    Si que és curiós perquè parlo una mica de tot i vaig d'un lloc a un altre. Per això l'anomenem piscolabis!
    Sobre música tu ves recomanant cantants que siguin bons com el que vas fer i ja tens un fidel seguidor.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols