dilluns, 1 de novembre del 2010

Les exèquies de Tomàs Ripoll (1748), un monument a la memòria efímera

Al Toni i l'Esther del magnífic bloc Imatges de pedra i de silenci

Des dels inicis del bloc he dedicat un apunt a un tema mortuori coincidint en la festa de Tots Sants. Enguany no serà menys i tornarem a unes temàtiques que haig de reconèixer que a mi em fascinen com són la Mort i l'art efímer. Quan parlem d'art funerari acostumem a parlar de nínxols o tombes que han arribat fins als nostres dies i moltes vegades oblidem que el que ens ha arribat és poca cosa, comparat amb tot el que hi havia i desitjaríem conèixer. Dintre d'aquest apartat hi hauria totes les exèquies que des de l'edat mitjana s'han vingut celebrant a Catalunya per commemorar la mort d'un membre de la família reial, o, com aquest cas, la mort d’una personalitat destacable.


Aquestes exèquies eren celebrades amb més o menys magnificència i, malgrat l’impacte que causaven entre la població, passat el temps eren oblidades com totes les celebracions (coronacions,matrimonis, natalicis, funerals reials...) per les generacions següents. Per això, quan s’inventà la impremta moltes d’aquestes celebracions foren recollides en llibrets que a vegades comptaven amb unes il·lustracions més o menys lluïdes, tal com varem estudiar ja fa uns temps. D’aquesta manera, allò  que en principi era efímer esdevenia etern gràcies a les memòries escrites i als gravats, igual que fem nosaltres amb els bautizoscomunionesbodasyfestejos.


En el cas d’avui, però, no es tracta de cap membre de la família reial sinó precisament d’un eclesiàstic de gran relleu en la seva època. El llibret imprès a mig foli (20 x 14 cm.) porta com a títol el de Breve, y descriptiva relacion de las solemnes exequias, que la religiosa comunidad del convento de Santa Cathalina virgen, y martyr de Barcelona, consagró a la venerable memoria del mas ilustre Hijo, y amado Padre el reverendissimo Fr. Thomás Ripoll, maestro general de toda la Orden de Predicadores. Con la oracion funebre y Panegyrica, que dixo el M. R. P. M. Fr. Juan Lleonart, Prior actual del mismo Convento. Fou editat per Joan Jolis a Barcelona el 1748.


Hem de pensar que, a més del que comentem, tenim notícia que es feren més funerals per tot arreu, amb els sermons impresos de Jaen i Múrcia, el que denota la importància d’aquest frare. Però, qui fou fr. Tomàs Ripoll per merèixer la gran cerimònia fúnebre que se li dedicà i el corresponent túmul funerari de grans dimensions?  Dit ras i curt fou el prior del convent dominicà de Santa Caterina el 1699 i Qualificador del Sant Ofici –és a dir, gran Inquisidor- i Provincial de la província dels regnes d’Aragó i, finalment, escollit General de l’Ordre per a tot el món.  El 18 de maig del 1725 ja se celebraren festes per commemorar aquest nomenament. Com a curiositat direm que fou elegit General de l'Ordre perquè hi havia una disputa entre dos altres candidats i, en no posar-se d'acord, el triaren a ell -que tenia 73 anys- com a home de transició, amb el convenciment que mentre estigués governant els dominics hi hauria pau entre els dos bàndols i després ja triarien algú altre en un context més tranquil. El que no van preveure, però, és que Tomàs Ripoll va viure 93 anys i les rivalitats d'aquells anteriors candidats ja havien més que desaparegut.

Sermó fúnebre de Joan Lleonart en record de Tomàs Ripoll amb el gravat al costat plegat
Morí el 22 de setembre del 1747 però la notícia no es conegué fins el 17 d’octubre, no hi havia mòbils...  Després d’una cerimònia en record de qui havia estat Prior del convent de Santa Caterina es decidí fer-ne una de més exuberant, a la mesura de qui sent Prior havia esdevingut General de l’Orde de Predicadors, els dominics. Així, doncs, l’11 de desembre del 1747 ja tenien exposat públicament el túmul al mig de la nau de l’església i set dies després es celebraren les exèquies. El març del 1748 el llibret amb la descripció de les exèquies i el sermó passava la censura eclesiàstica per tal de ser publicat immediatament. El llibret es dividí en dues parts, una primera en la qual es relaciona l’impacte de la mort de Tomàs Ripoll i les exèquies que se li van fer, i una segona amb el sermó que Fr. Joan Lleonart li dedicà.

Estructura efímera representant el tro de Ferran VI en la cerimònia de coronament d'aquest rei, dissenyat per Manel Vinyals i gravat per Ignasi Valls
El llibre conté un esplèndid gravat de Fr. Albert Burguny (Fr. Albertus Burguny Ord. Pred. Scul. Palma Major) segons dibuix previ de Manel Vinyals (Emanuel Viñals pic del) que fou qui el va dissenyar. Manel Vinyals fou autor en aquella època de diversos projectes d’art efímer i decoracions vàries com el tro per commemorar la coronació de Ferran VI. En canvi, a Albert Burguny se li encarregà el gravat perquè, malgrat ser un frare de Mallorca, pertanyia l’ordre dels dominics i això va fer que, com en molts altres casos, en el moment d’executar el gravat es comptés amb ell, prescindint dels gravadors catalans del moment, com Ignasi Valls que en aquell moment s'emportava la majoria dels encàrrecs.

 Gravat amb l'espectacular túmul funerari de Tomàs Ripoll

El programa iconogràfic del túmul -que mesurava 30 peus (8,4 m.) de base, per 60 peus (16,8 m.) d’alçada- gira, com és lògic, a l’entorn de la mort i alhora a cantar les virtuts del difunt, a la manera d’una vanitas i alhora com una espècie d’exemple per a tots els fidels. Així el monument es divideix en tres cossos. El cos inferior o sòcol és de planta quadrada amb quatre obeliscos laterals amb les virtuts de Fr. Tomàs Ripoll (Justícia, Saviesa, Providència i Religió). Tot acompanyat d’insignes religioses, calaveres i llibres com a vanitas.

 Detall del sòcol amb els diversos elements iconogràfics

El cos central és octogonal amb els angles amb uns jeroglífics dintre de carteles sostingudes per esquelets amb al·legories al Dolor en les que s’hi diu Et tumulum facit, et tumulum dat carmina planctu cordaque sic lenit saepe dolendo dolor (Aixeca un túmul, i sobre d’ell recita les seves pregàries en mig d’un mar de llàgrimes. Així el dolor suavitza sovint els cors enmig del patiment) o la Gratitud en les que es llegia Reddere par nesciens Thomae quid grata sacrabo? Cor cineri fiat Pyramis urna simul (No sabent atorgar a Tomàs el que es mereix, quines coses grates li consagraré? Que el meu cor es converteixi en piràmide en qualitat d’urna per a les seves cendres)...

 Part superior del túmul funerari amb les escultures al·legòriques de Tomàs Ripoll als seus peus

Tot és rematat amb una escultura que remata el túmul que és sostinguda per les al·legories a l’Amor, la Magnificència, el Dolor i la Gratitud sobre d’una piràmide de deu graons simbolitzant l’ascensió mística. L’escultura duu un rosari (típic símbol dominicà) i las vares o fustes de la disciplina autoflagel·latòria, a més d’un medalló del Tribunal de la Inquisició.  Tot el túmul és curull de calaveres i esquelets amb lemes com Nemini parco (a ningú respecto), Omnes morimur et quasi aquae dilabimur (Tots morim i com l’aigua fluïm) , Nullo flectitur obsequio (ens doblega sense pietat), O mors quam amara es! (Mort, com n’ets d’amarga!), Omnia aequat (a tots ens iguala), Moritur doctus similiter et indoctus (mor el savi igual que l’ignorant)...

 Reconstrucció hipotètica amb el gravat del present llibre i amb l'alçat que publicà Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX de l'església de Santa Caterina abans del seu enderrocament a causa de la Desamortització de Mendizábal.

Amb totes aquestes parts i simbolismes Fr.Tomàs Ripoll ha estat considerat a l’alçada dels papes de Roma i del reis, com un altre far de la Fe. El mateix llibre s’encarrega de recordar que costumbre fue aplaudida de varias Naciones, dice Plutarco, erigir a los héroes insignes un magnífico Mausoleo, en cuya elevada cumbre se levantaba en pie una Estatua, que expresasse con suma propiedad y viveza a la persona difunta, en cuyas manos colocaban las armas mas singulares, con que triumpho de sus enemigos.

 Construcció hipotètica amb el gravat del present llibre i amb la secció que publicà Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos durante el primer tercio del siglo XIX de l'església de Santa Caterina abans del seu enderrocament degut a la Desamortització de Mendizábal. 

La cerimònia va ser tot un esdeveniment mediàtic per a l’època, si tenim en compte que la cerimònia es va realitzar amb el túmul al bell mig de l’església de Santa Caterina de Barcelona, (considerada el primer edifici gòtic català i avui malauradament desapareguda) amb unes 150 torxes i 800 espelmes que feia que parecía viva hoguera (...) más que lucida pyramide, pyra ardiente de una llama sola parecía viva hoguera, en que con más gloria, que el Phenix se finge, renacía el Reverendissimo para eternizarse. Totes les capelles laterals havien estat tapades amb cortinatges negres, de dol, el que encara en ressaltava més l’efectivitat visual, com el 1761 es tornaria a fer per les exèquies de la Reina Amàlia, de qui més endavant parlarem.


En fi, hem cregut oportú en una data com la d’avui portar-vos aquesta gran cerimònia del teatre barroc (escenografia i litúrgia) de la que el seu imprès detallat ens l’ha fet recordar. Sinó, l’haguéssim oblidat in ictu oculi.



BIBLIOGRAFIA:

PÉREZ SANTAMARIA, AURORA. Simbologia en el túmulo del padre Tomás Ripoll. Valladolid, Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueologia, Tomo 55, 1989, pp. 489-499-

38 comentaris:

  1. Aquesta lluita contra l'efímer... m'ho he passat pipa llegint-te.

    ResponElimina
  2. Muy interesante artículo, y con unos cuantos guiños al lector atento. Desgraciadamente el arte efímero es un tema que no suele interesar más que a especialistas, y muchas veces no es fácil hacerse una idea del impresionante espectáculo que debían ser este tipo de actos religiosos, o las fiestas cortesanas, o los contextos en los que se representaba el teatro o se interpretaba la música barroca. Grabados como el que hoy muestras contribuyen a dar a conocer la magnificencia y solemnidad que tenían estas celebraciones.
    Me ha gustado mucho, Galderich. Qué pases un buen día festivo.

    ResponElimina
  3. Tot aquest art funerari el trobo abominable. La gent de l'època es devia avorrir molt. Després ens queixarem de la televisió.

    ResponElimina
  4. ¡¡Es una delicia bibliófila dar con ese volumen facticio lleno de sermones fúnebres!!

    Afortunadamente nuestros antepasados guardaba y reciclaban todo. Y ahora, andando el tiempo, nos encontramos con esos tomos de "Sermones", "Papeles varios" que solo ver el título rotulado nos producen estremecimiento de placer...

    Hace unos meses di con un conjunto de unos 100 impresos (sin encuadernar, en 8º) en Barcelona, entre 1682 y 1715 con los discursos y actos panegíricos) en honor de Santo Tomás de Aquino realizados durante todos esos años en la iglesia de Santa Catalina, por profesores y alumnos de la Universidad de Barcelona.

    ¡Buena Festividad!

    ResponElimina
  5. Galderich, gràcies per l'entrada i per la dedicatòria. Sobre el tema de l'arquitectura funerària efímera, us recomanem la lectura del capítol "Arquitectura efímera y exequias reales en Granada durante la Edad Moderna. La ritualización de la muerte como Instrumentum Regni" de José Policarpo Cruz Cabrera, professor de la Universidad de Granada. inclós al llibre Memorias de Granada: Estudios en torno al Cementerio, editat per EMUCESA, l'empresa de gestió funerària de Granada. Inclou nombrosos gravats, bibliografia específica i informació sobre el tema. Fins i tot inclou fotografies de teixits utilitzats en aquests túmuls conservats al Museu de Granada.Un altre tema per explorar....

    ResponElimina
  6. Anem prenent nota per quan t'arribi l'hora, Pisco. D'aquí moooolt de temps, esclar, que encara tens molts llibres/apunts per fer-nos reviure el passat.

    ResponElimina
  7. Voladora de nit,
    És curiós com la nostra és una permanent lluita contra l'efímer... des de tots els temps!

    ResponElimina
  8. Urzay,
    Imagina't si l'art efímer compta amb poca atenció que a Barcelona s'està intentant fer un museu sobre art funerari i em consta que quan van visitar l'exposició d'art efímer a la que faig menció van dir que no els interessava malgrat tenir un esplèndid recull d'obres com aquesta per comprar-les totes de cop!
    I com bé dius, teatre barroc, pur teatre!

    ResponElimina
  9. Allau,
    Ha, ha... l'art funerari ho t'enganxa o et crea repelús!
    I si, tot això es feia i comptava amb gran assistència de públic perquè no hi havia televisió i espectacles com aquests no es podien deixar passar...

    ResponElimina
  10. Diego,
    És curiós això que dius perquè molts d'aquests sermons fúnebres eren enquadernats tots junts com aquell qui té uns fascicles col·leccionables sobre la mort!
    Sobre el conjunt que dius és impressionant sobretot pel que fa a unitat temàtica i d'època. Un bon recull, si senyor!

    ResponElimina
  11. Esther i Toni,
    Gràcies per la recomanació que me l'apunto perquè de Granada només coneixia el llibre de Mº José Cuesta García de Leonardo titulat "Fiesta y arquitectura efímera en la Granada del siglo XVIII" i el llibre de l'Andalucia barroca titulat "Fiesta y Simulacro". Aquests que dieu me'ls apunto.
    Sobre tèxtils funeraris al Museu Diocesà de Tarragona es conserva l'impressionant tela negra que es feia servir a Poblet per a aquestes finalitats. Si no el coneixeu, us el recomano.

    ResponElimina
  12. Gazo,

    Estic apunt de deixar especificat què és el que vull quan em toqui a mi que encara són capaces de muntar-me un sarau que no m'agradi. Haig de parlar amb la catedral si em deixarien fer un túmul d'aquesta categoria, prou digne per a mi! ;-)

    I esperem que això encara trigui una mica que encara tenim feina a fer per aquests mons!

    ResponElimina
  13. Galderich, ni se te ocurra hacer nada en la catedral que no va a ir nadie a despedirte, si cobran 5 euros por la entrada.

    ResponElimina
  14. Pombolita,
    Ja tinc reservada la catedral i l'hora, a les 12 h. -que no es tracta de fer matinar el personal!- però només falta el dia. Espero que us ho comuniquin i tingui el túmul a punt... ;-)

    ResponElimina
  15. L'espectacularitat (i grandiloqüència) del monument funerari donen molt de sí. És evident que el kitsch no té èpoques, i que sempre ha estat una temptació. Ara ho estem tornant a veure amb els preparatius de la visita del Pederasta de Roma.

    ResponElimina
  16. Lluís,
    El kitsch i la grandiloqüència és el que més atrau a les masses. Em sembla que em passaré per la Sagrada Família a veure els souvenirs de la visita papal perquè crec que hi haurà bona teca. O potser m'hi passaré passada la visita que estaran a preus de saldo!

    ResponElimina
  17. Després de llegir aquest article, tan interessant, sorprenent i meravellós com tots els teus, i de veure en quin dia som avui, se m’acut exclamar d’entrada allò de Sic transit gloria mundi Però com que insinues que potser voldries tenir unes nènies tan superbes com les que comentes, com a mínim!, penso que potser ens voldries indicar tu quin estil t’agradaria més...perquè mira que és difícil trobar aquesta bibliografia!!!

    ResponElimina
  18. Zerosetze,
    No tinc criteri a l'hora de triar llibres i tot m'agrada, però per aquests afers, sempre el barroc.
    I si hi ha unes nènies, millor que millor que en el proper apunt sortiran les nènies barcelonines en honor de Carles II! Bona telepatia tenint en compte que ningú fa servir aquesta paraula, excepte tu pel que veig!

    ResponElimina
  19. Galderich.

    Oportunísima entrada para dar a conocer el hermoso conjunto de impresos. Ya sabes la debilidad que algunos tenemos por estos papeles. El grabado formidable.


    Poco común el homenaje a Fr Thomás Ripoll

    Feliz día de muertos.

    ResponElimina
  20. Marco Fabrizio,
    Què t'hem de dir nosaltres sobre el dia de morts a tu que ets de Mèxic!
    Bon dia de morts i records a Posada!

    ResponElimina
  21. Excelente entrada para el día de muertos.

    Exquisito e precioso conjunto de impresos. Ya sabes que estos papeles me atraen mucho – los grabados son muy buenos.

    Saludos

    ResponElimina
  22. Galderich,
    Com es possible que un home d'una cultura tan vasta com la teva en algun moment d'aquest estiu s'interessés pel nostre bloc de la biblioteca? Ara que t'he localitzat seguiré les teves aportacions, però no sé si estaré a l'alçada...

    ResponElimina
  23. Rui,
    Ja som dos que xalem amb aquests impresos i gravats... ens transporten a altres èpoques, si més no, diferents!

    ResponElimina
  24. Mariona,
    Recorda que aquest apunt va dedicat al món de les aparences i l'efímer i el que és vast pot ser bast!
    Com he dit abans en un comentari no tinc criteri i m'agrada tot, des del Book of Kells (del que vareu dedicar un apunt a la meravellosa pel·lícula que gràcies a vosaltres vaig conèixer) fins al llibre infantil que recomaneu molt intel·ligentment a la vostra Biblioteca. Per a mi tots els llibres transmeten alguna cosa i si al darrera hi ha algú que els promociona a mi també m'entusiasme. El que m'agradaria és estar a la vostra alçada perquè a vegades crec que les meves entrades són massa feixugues per la informació que vaig facilitant però no en sé més!
    Gràcies a tu per visitar aquesta pàgina!

    ResponElimina
  25. Galderich,

    Trobo molt interessant l'arquitectura del túmul funerari: els pinacles, les figures laterals que semblen estilites dalt d'una columna, els esquelets... tot servia per honorar i exalçar la figura del frare i, alhora, per recordar la futilitat de la vida. Com sempre, un apunt impecable.

    ResponElimina
  26. Maite,

    Si, és curiosa aquesta obsessió barroca per la futilitat de la vida, o potser no tant curiós perquè tenien la mort molt present per qüestions d'esperança de vida.

    Tota la parafernàlia anava destinada a fer patent aquesta manera d'entendre la vida un tant morbosa.

    ResponElimina
  27. J.G.
    Gràcies pel comentari però no l'entenc... :-(
    No cal que facis servir el català per a deixar el teu comentari sinó el que tu vulguis.

    ResponElimina
  28. Jo també vull deixar escrit com vull que siguin els últims moments abans de que em cremin, però desprès he pensat que com no m'assabentaré de res tan si val, encara que pot ésser divertit preparar un discurs o alguna cosa semblant per parlar d'uns i altres.

    ResponElimina
  29. Biblioaprenent,
    Per a aquests casos el millor és escoltar la cançó "Les meves vacances" de l'Ovidi Montllor i seguir les passes. Segur que no falla! ;-)

    ResponElimina
  30. impresionant, aquests articles teus son molt interesants

    ResponElimina
  31. Aristofeles,
    El que és impressionant és que impressioni aquest bloc! Ens ho haurem de fer mirar...
    Gràcies de totes maneres!

    ResponElimina
  32. Gràcies,no la coneixia, és una cançó preciosa.

    ResponElimina
  33. De res. L'únic que hem de fer és adaptar-la al criteri de cadascú malgrat que era de la màniga ample.

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols