dilluns, 20 de desembre del 2010

L'Espanya Negra, una visió gravada en la memòria

FRANCISCO DE GOYA. Tristes presentimientos de lo que ha de acontecer (1810-1820). De la sèrie dels Desastres de la Guerra

A hores d’ara, els qui seguiu aquest bloc, ja coneixeu la bona amistat que tinc amb l’Albert Martí –l’alma pater- del Gabinet d'Arts Gràfiques de Palau Antiguitats. Ja fa uns quants anys que la dèria compartida del gravat estampat sobre paper ens ha connectat i això em permet seguir en primera línia el projecte expositiu que porta a terme amb valentia. És per aquesta raó que ja he parlat d’exposicions que ha dedicat a temes diversos: les vistes òptiques, les manifestacions efímeres, la mort... Exposicions sempre de gran qualitat que, malgrat tinguin una finalitat comercial, corresponen a una concepció força anticomercial, o acomercial, almenys en aparença!

 EUGENIO LUCAS. Desheredados (ca. 1850)

Com és lògic només referencio exposicions que directament es relacionin amb el contingut del bloc i aquesta d’avui és una altra ocasió pertinent, ja que em sembla molt oportú recomanar-vos la que ja fa alguns dies ha organitzat i que podreu veure fins el 21 de gener del 2011, també guiat per un criteri de poc usual i interessant: Intentar reflectir amb gravats (i algun dibuix) el caòtic segle XIX i els inicis del s. XX. És una tasca realment difícil, i s’aconsegueix amb una selecció d’allò més lluïda, però hem de tornar a insistir en l’aspecte anticomercial, ja que són obres molt contundents. En certa manera m'agraden perquè és una manera de plantejar-nos si l'art és allò que podem considerar bell o allò que té força plàstica... i ja veieu els meus gustos per on es decanten.

 
 RICARDO BAROJA. Mendigos en el puente de Vallecas (1910)

Però per fer-ne un resum avui prendrem el text que l’historiador Albert Ghanime (autor d'un imprescindible Mitos de la Historia de España) ha escrit per a l’exposició i que crec que en resumeix perfectament l’essència. La tria de la visió d’un historiador més que d’un historiador de l’art per presentar aquesta exposició ha estat un altre encert perquè un cert distanciament amb el vessant plàstic de les obres, permet veure la complexitat estètica que la història d’Espanya d’aquesta època comporta. Així doncs, us deixo amb l’Albert Ghanime.


L’exposició L’Espanya Negra. Gravats de Goya a Solana és una mostra significativa del gravat espanyol dels segles XIX i XX. Les opcions eren vàries, potser infinites, però Palau Antiguitats ha fugit intencionadament dels gravats d’obres científiques i dels treballs dels copiadors per recuperar l’obra dels artistes gravadors, aquells que amb el seu geni van saber captar l’essencial del seu temps.


 JOSÉ GUTIÉRREZ SOLANA. La Beata (1932-1933)

La mostra aplega obres de Goya, Alenza, Eugenio Lucas, Fortuny, Zuloaga, Baroja, Benedito, Canals, Francisco Iturrino, Darío de Regoyos i Gutiérrez Solana, entre altres. Tots ells, d’una manera o una altre, aprofundiren en l’ànima d’una societat desigual i contradictòria, compaginant pintura i gravat. Uns ho feren des del costumisme, altres des de l’esquinçament de la denúncia regeneracionista, sense oblidar a aquells que apostaren per l’acritud de la sàtira.


 FRANCISCO LAMEYER. Los mendigos (ca. 1859)

Els gravats abracen una temàtica molt àmplia, però tenen un denominador comú: Espanya. Es tracta d’una Espanya a cavall entre la tradició i la modernitat, una Espanya que es creia gran i formosa en la seva misèria, però que despertà del seu somni amb el Desastre del 1898. La derrota davant els Estats Units provocà una profunda crisi de consciència i posà sobre la taula allò que molts autors, como Valentí Almirall o Joaquín Costa, portaven anys denunciant: l’endarreriment secular de la societat espanyola.


 MARIÀ FORTUNY. Església de Sant Josep a Madrid (ca. 1874)

Malgrat els esforços regeneracionistes, Espanya, com a conjunt, romangué arrelada en el fanatisme, la misèria i la ignorància. Llatzerada per les guerres carlines del passat i colpejada pels conflictes socials de la modernitat, no va ser capaç de superar la seva llegenda negra. La Guerra Civil primer i el franquisme després congelaren el temps, i Espanya no començà a despertar, en els diferents sentits del verb, fins la dècada dels seixanta.


JUAN JOSÉ MARTÍNEZ ESPINOSA. Homeopatia (1874)

La cara amarga de la misèria sempre s’amagà sota els oripells de tots els imperis espanyols. Goya va ser el primer gravador que desvetllà els secrets i les contradiccions de l’ànima espanyola. Després el seguiren altres, gravadors que van saber captar els molts i diversos temps de silenci. Aquest és el context on l’adjectiu negre adquireix el seu significat més infaust i desventurat. Potser per tot això el poeta català Joan Maragall tancà la seva Oda a Espanya amb un contundent i tel·lúric “Adéu, Espanya”.

FRANCISCO DE GOYA. Vieja columpiándose (ca. 1824-1828)

22 comentaris:

  1. No sé si ho has fet a propòsit, però m'agrada molt que aquest apunt coincideixi amb el nadal i tot el sarau opulent. Precisament estava intentant construir la meva anti-felicitació, i crec que ja ho he trobat.

    ResponElimina
  2. Lluís,
    Malgrat a mi el Nadal no em traumatitzi (per això ja tinc altres temes...) haig de reconèixer que res és casual. I quina millor ocasió que una exposició visualment alternativa als conceptes del Nadal?

    ResponElimina
  3. Ja tinc exposició per anar a veure! Això no m'ho perdo :)

    ResponElimina
  4. Estava esperant aquesta entrada.
    Encara no l'he pogut visitar.

    BON NADAL. R.

    ResponElimina
  5. Clídice,
    No et decepcionarà, ja m'ho sabràs dir.

    ResponElimina
  6. RSM,
    No esperis l'entrada que no comento totes les exposicions que organitzen. Només les que el gravat és un dels protagonistes... que són gairebé totes! ;-)

    ResponElimina
  7. El trist és que algunes coses, fanatisme, intransigència etc., segueixen estant tan presents ara com en temps de Goya.

    ResponElimina
  8. Bach,
    Afortunadament només unes coses que en moltes altres hem millorat!

    ResponElimina
  9. No tindré excusa, perquè la el tinc molt a prop de la feina, els pocs que hi has penjat t'atrapen. Respecte el Nadal i l'antinadal, aquestes dates sempre em superen. Amb nens s'hi ajunta la parafernàlia habitual, que fa gràcia, però també cansa. No puc deixar de banda, però, que l'esperit nadalenc fet de cops i mal humor a la cua del Zara, em deprimeix.
    (he superat el negre perquè parles de coses fosques? qui ho sap... mmm... he ampliat la imatge un 300%, jo insisteixo en les meves dèries... ;P )

    ResponElimina
  10. Així com els teus apunts normalment són plats forts, amb postres, copa i puro, aquest apunt dóna sentit al títol del bloc: és un piscolabis que fa venir ganes de passar pel Palau del gravat. Objectiu aconseguit!

    ResponElimina
  11. Eulàlia,
    El Nadal i l'antinadal són part de la mateixa història. Són complementaris com el negre i els altres colors. Però ben segur que és preferible visitar l'exposició (sense cua) sortint de la feina que fer la cua a Zara... ;-)

    ResponElimina
  12. Gazo,
    Ha, ha... és bo això del Palau del gravat! Però si, és un bon piscolabis de gravats molt diversos tant temàtics com de tècniques.

    ResponElimina
  13. Galderich.

    Impactantes grabados proyectan tal angustia y consternación, que al parecer en cualquier momento emitirán un fuerte gemido.
    ¡Preciosos!
    Desde mi humilde opinión noto cierta similitud en todos ellos.
    ¿Podría ser la influencia de Goya sobre los grabadores más jóvenes, o el haber compartido las mismas fuentes de inspiración?

    Que disfruten de tan promeetedora exposición.

    ResponElimina
  14. Marco Fabrizio,

    La gràcia de l'exposició és veure com tots tenen una sintonia comuna que beu de Goya. Goya marca però cadascú busca la seva manera d'expressar el gemec. Això i compartir malauradament les mateixes fonts d'inspiració és el que li dona una gran coherència a l'obra exposada.

    ResponElimina
  15. Ahir vaig anar a visita-la. El que pugui dir no faria justícia a l'esquisidessa de la mateixa.

    Em varen atendre, magníficament, els dos responsables de la sala, M. i S., i vaig poder omplir una mica més l'ampolla del coneixement estètic. De disposar de més temps, encara hi seria. A la conversa vares sortir tu i el teu bloc. Evidentment.

    Pel final m'he guardat dir-te que m'he regalat, bé els Reis m'han portat un del tres originals. Et deixo que endevinis quin dels tres. L'economia mana. Confio en poder penjar-lo al meu, tristíssim i abandonat, bloc per desfer l'enigma.

    BON NADAL !

    ResponElimina
  16. RSM,
    Visitar-la és èxit segur!
    Per cert, digue'm a quin rei li vas encarregar el dibuix!
    Com que no em vaig fixar gaire amb els preus (alguns si) no sé quin dibuix pot ser. El que és segur és que no deu ser el del Lucas (extraordinari!) que devia ser molt car, o no?
    Esperarem l'actualització del teu bloc.

    ResponElimina
  17. M'has fet agafar ganes, aniré a l'exposició, però també desitjo acostar-me al Gabinet perquè crec que és un lloc en el que podré aprendre coses.
    La qüestió del paper m'interessa molt, desitjo conèixer i saber coses de tots els papers possibles, cosa molt difícil, el Martínez de Sousa en el seu Diccionario en parla de més de 90, i crec que en aquest lloc, per el que diuen el el seu vlok, m'ensenyaran alguna cosa.

    ResponElimina
  18. Biblioaprenent,

    Tenia un professor de la facultat que deia que la millor manera d'aprendre era gastant retina. I si en una exposició tens diversos tipus de gravat és un plaer anar aprenent de tècniques i papers. Consulta'ls el que creguis perquè veuràs que també gaudeixen mostrant els matisos dels gravats i les seves diferències.

    I estèticament i temàtica veuràs que és tot un plaer perquè descobrim autors que desconeixíem i trenquem tòpics sobre autors que coneixíem i ens sorprenen!

    ResponElimina
  19. El penjaré així que el tingui, però encara no és meu. Encara no l'he pagat.
    ... efectivament no és cap dels dos Lucas, preus manen, extraordinaris però molt cars per a la meva economia; és el tercer original. Quin és?
    Això sembla "El tercer home".

    Salut. R.

    ResponElimina
  20. RSM,
    Ara no hi caic, però com que pensava tornar a veure-la amb la família ja m'hi fixaré. Això de les intrigues que hom no pot solucionar em posen una mica dels nervis fins que ho acabo resolent...

    ResponElimina
  21. Avui he vist que tu també vas fer un apunt sobre l'exposició i l'Espanya negra. Em sembla que encara no ens coneixíem.

    He afegit un enllaç en el meu apunt per acabar de completar la informació: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2010/11/espanya-negra-goya-solana-bunuel.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha, ha... no ens coneixíem però ja compartíem dèries i secrets que volíem divulgar!

      Elimina

Escriu el teu comentari, si vols