El zoòtrop, el moviment imprès

Capçalera del segon any del bloc i la tira de zoòtrop corresponent

La setmana passada vam celebrar els primers 100 apunts i aquesta setmana toca celebrar el segon aniversari i l’inici de la tercera temporada. Recordo quan vaig començar, una mica per casualitat i una mica com a experimentació, i ara la criatura ja camina gairebé sola. En celebrar aquest segon aniversari aprofito per canviar una mica l’estètica del bloc (fent-lo més ample) i canviant la il·lustració de la capçalera, com ja vaig fer en el primer aniversari.

Petita gravació on es pot veure més o menys l'efecte que fa la tira de l'antiga capçalera en el zoòtrop. Com es pot observar la qualitat de la filmació no és la més apropiada i les línies rectes surten tortes en la filmació per efecte també òptic.

L’altra novetat, i aquesta no m’agrada però ho haig de fer així, és que a partir de setembre la renovació no serà setmanal -com he intentat mantenir-ho fins ara- sinó que passarà a ser quinzenal per motius de laborals, familiars i perquè m’embrancaré en l’aventura d’intentar vertebrar un projecte editorial que em portarà temps. Fer un article setmanal, amb petites aportacions sobre cada llibre, comporta un desgast i una inversió de temps que no puc continuar assumint perquè sóc limitat, afortunadament.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Gift de Colour me in 

Malgrat tot, intentaré mantenir la periodicitat bisetmanal, la qualitat dels apunts i les seves imatges, com també la varietat temàtica i estètica que dóna nom al bloc. A més, a partir d’ara en el blocroll de la dreta, on hi ha una imatge de cada apunt que he elaborat, aniré suprimint la més antiga, malgrat que l’article continua disponible des de Google i des del desplegament de l’historial del bloc.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Avui, com haureu observat, ja estrenem la nova capçalera que ens acompanyarà tot l’any i per això dediquem l’apunt del segon aniversari a la peça que s’amagava darrera la capçalera que ens ha acompanyat en aquest segon any, es tracta de la tira il·lustrada d’un zoòtrop.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Personalment sento una gran fascinació per les recerques més primitives per aconseguir plasmar tant la profunditat com el moviment en espais bidimensionals, és a dir, plans. Per això prefereixo mil vegades un zoòtrop que la 3D i Avatar, perquè l’esforç conceptual és molt més intens en el primer cas que en el segon, malgrat que no ho sembli. Potser ho veig així perquè quan preparo un apunt m’ho estic passant pipa, però que quan toca redactar-lo em fa una certa mandra, perquè l’esforç previ de buscar informació i interpretar-la m’atreu molt més que el resultat final...

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

 Pel·lícula del faquir fent la vertical passant entre ganivets

Per aquesta fascinació que us deia, sempre que puc i visito Girona m’agrada anar a fer una ullada a un dels museus més sensacionals que hi ha a Catalunya, l'excel·lent Museu del Cinema. Veure com l’enginy humà ha anat pensant, aplicant el que sabia a partir de recerques científiques... per captar el moviment, em continua meravellant i atraient, malgrat hores d’ara ja hagi vist les sales del museu moltes vegades. Sempre hi ha alguna cosa que descobreixo perquè m’havia passat inadvertida, o continuo embadalit davant una imatge naïf en moviment. M’atreu això molt més que els mites del cinema i, afortunadament per a mi, el museu acaba el seu discurs quan comença el cinema i per això crec que s’hauria d’anomenar el Museu del Precinema... però això suposo que no és publicitari!

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Gift de Colour me in 

Ja vam veure en els apunts sobre la processó de la beatificació de Josep Oriol i l’exposició sobre les vistes òtiques alguns ginys que intentaven simular el moviment i la realitat a través d’un aparell mecànic i unes il·lustracions reproduïdes per mitjà de gravats. El zoòtrop representa un pas més enllà i fou inventat el 1834 per William George Horner que li posà el nom de daedaleum però fou comercialitzat posteriorment com a zoòtrop (en grec zoon, animal, i tropos, acció de girar). La simplicitat de l’estructura va permetre que fos un dels ginys de precinema més populars del s. XIX i principis del s. XX, malgrat que el cinema ja funcionava amb molt d’èxit. Sortosament, l’èxit del cinema no va ofegar el zoòtrop inicialment, que va continuar tenint tirada, com ho demostra aquest exemplar que és més o menys del 1900. Això fou així perquè era una distracció familiar i econòmica.

Zoòtrop de cartró i fusta amb eix metàl·lic de principis del s. XX

Aquest invent es fonamenta en les teories de la persistència retinal o efecte Phi pel qual en la retina de l’ull hi resta durant un brevíssim període de temps la imatge després que l’estímul hagi desaparegut. La successió d’un conjunt d’imatges que reprodueixen un cert gest o moviment pas per pas, és el que produeix la il·lusió de moviment que aprofita el zoòtrop. Per aconseguir aquest efecte l’aparell compta amb unes ranures verticals (12 o 14 segons l’aparell) tantes com dibuixos o vinyetes té cada tira (70 x 7,5 cm.). En el moment de fer rotar horitzontalment el tambor de l’aparell l’espectador ha de mirar a través de les línies verticals, per tal que la retina li permeti visionar els dibuixos en moviment.

Imprès del 1902 amb una bona sèrie de tires de zoòtrop per ser retallats

Per aconseguir aquest efecte els dibuixos han de ser molt senzills i amb colors plans. El moviment que s’hi representi també ha de ser molt restringit perquè només es poden utilitzar 12 seqüències per representar-lo i a més ha de ser repetitiu amb un inici i un final lligats, ja que el tambor va donant voltes i el moviment ha d’enllaçar sense interrupcions. Aquestes circumstàncies fan que els impresos de les tires dels zoòtrops siguin unes petites meravelles conceptuals. Tants condicionants obligaven l’il·lustrador, sempre anònim, a remoure el magí, com ho han de fer ara els dissenyadors de les joguines dels ous Kínder.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

Les tires són reproduïdes amb tècnica litogràfica, i n’hi ha des de monocroms a impreses a quatre colors. S’imprimien diverses tires juntes, fins a omplir un full d’impremta de mida estàndard, per aprofitar més bé el paper i la maquinària. Després es tallaven les tires i es devien vendre soltes.

Conjunt de tires en les que s'ha escapçat les puntes per veure-les una mica més en detall

La temàtica és molt variada, des de moviments fonamentats en petits salts atlètics o passos de ball, fins a d’altres en què els protagonistes són animals o éssers sobrenaturals, com dimonis o àngels. N’hi ha d’escenes d’amor o de  guerra, de baralles o abraçades, de faquirs i pallassos, gent de tot arreu: negres, russos, holandesos o catalans, d’abstraccions o detallismes... En fi, la imaginació dels il·lustradors no té preu (encara que els devien pagar ben poc!) a l’hora d’imaginar els moviments més diversos per aplicar-los a uns personatges també diversos. Amb tot, la majoria de tires ens parlen d’un món amb el qual estan molt relacionats: el circ i les atraccions de fira (que era el lloc per excel·lència des d’on es van divulgar els ginys de precinema i el cinema mateix a l’inici).

Pel·lícula amb la lluna i el ratolí

Les característiques naïfs del zoòtrop i les seves il·lustracions són el que a mi em meravella i el que fa que quan vénen els nebots a casa, acostumats a les darreres novetats informàtiques i de cinema, quedin clavats mirant com gira el zoòtrop i que vagin demanant una tira més, com si d’un youtube es tractés...


BIBLIOGRAFIA:

PONS I BUSQUET, JORDI. El cinema. Història d’una fascinació. Girona, Museu del cinema, 2002.