dilluns, 29 d’agost del 2011

Informació puntual de la nova temporada

 El Sol de la Llibertat. Esquella de la Torratxa. 17 d'abril de 1931 (30 x 23 cm.). Portada i contraportada del setmanari satíric després de la proclamació de la Segona República on es mostra, de manera força kitsch, l'eufòria vers un món nou

Arran del projecte de dedicar un dia a la commemoració de la República en el 80è aniversari de la proclamació que es va engegar a partir de la pàgina germana de la Galeria d’Imatges i després de meditar-ho, he cregut interessant allargar, ara de manera individual, aquesta commemoració i donar-li més coherència i una certa continuïtat temporal al Piscolabis Librorum.

Crec que la commemoració del 80è aniversari de la Segona República ha deixat al descobert la segona gran victòria del franquisme. La primera fou la militar, però la segona és molt més subtil i arrelada, basada en quaranta anys d’educació i propaganda franquista que han generat una visió de la Segona República caricaturitzada, superficial i sempre com a causant de la Guerra Civil i els seus desastres. El franquisme, hàbilment -i aquesta és la seva gran victòria- va saber vendre la marca República com la institució culpable de totes les desgràcies de la Guerra Civil. Va saber relacionar Segona República amb rojos (socialistes, comunistes i anarquistes) i oblidar la major part de la població (d’esquerres, centre o de dretes) que pretenia un canvi del país que el portés cap a una democràcia plena, llibertat, respecte mutu, descentralització...

Aquesta visió és a la base de la majoria dels articles i reportatges (afortunadament no tots!) que per a l’ocasió s’han divulgat. I aquest és l’aspecte que més m’ha sorprès. D’altra banda, cada vegada més el revisionisme (penalitzat legalment en altres països) intenta impunement fer èmfasi en què la República és la causa directa la Guerra Civil i, en alguns casos, fins i tot s’afirma que el cop d’estat intentà salvar la República –alliberant, així, als colpistes de qualsevol responsabilitat sobre els esdeveniments posteriors al 17 de juliol del 36.

Un altre aspecte que m’ha sorprès ha estat la postura de gran part dels nacionalismes que han optat per ignorar aquesta commemoració o bé retreure a la Segona República que no hagués estat la impulsora de la disgregació definitiva d’Espanya, com hagués estat el somni d’alguns. Cadascú pot tenir les idees que vulgui, però crec que és sensat considerar que el pas endavant que es va produir amb la Segona República, amb tots els problemes que suposa la reestructuració d’un estat, va ser un pas molt important i que va marcar un reconeixement legal de la personalitat pròpia i dels drets de les nacions de la perifèria com mai no s’havia produït d’ençà 1714... i si m’ho feu dir, ni s’ha produït encara amb l’aigualiment de les autonomies.

Veient aquest panorama, certament desolador, he decidit dedicar més o menys la meitat dels apunts de la temporada que iniciem (per no fer-la monocronològica i no trair per tant el principi de diversitat del bloc) a impresos i publicacions sorgides a l’entorn de la dècada dels anys 30 i principis dels 40, per mostrar que la República fou un projecte col·lectiu molt més complex del que se’ns mostra actualment i al qual es van adherir moltes persones d’una diversitat molt àmplia d’orígens i ideologies. Aquesta complexitat (incloent-hi els qui precisament volien acabar amb la República, tant per la dreta com per l’esquerra) és la que vull mostrar a través d’impresos i publicacions que es van editar durant el període. I, sobretot, m’interessa mostrar la visió que es tenia d’una necessitat de canvi i actitud cívica que es traspua majoritàriament en les diverses publicacions i també un optimisme vers una Espanya i una Catalunya millor del que havien estat anteriorment.

A continuació hi ha una llista dels apunts ja dedicats a aquest període amb l’enllaç corresponent i la llista dels apunts previstos fins acabar la present temporada dedicats al període de la Segona República. Espero que en gaudiu, com jo he gaudit projectant aquesta sèrie. Malgrat no sigui exhaustiva, només faltaria que ho fos, crec que és prou il·lustrativa dels aires de llibertat que s’anhelaven.
En aquest breu apunt tindreu sempre disponibles els apunts ja publicats d’aquest període i els apunts que s’inicien aquesta temporada i que he programat, encara que hi pugui fer tots els canvis que calgui tant d'ordre, d'afegits o supressions. 

15.  Cartilla escolar antifascista de Mauricio Amster, dues edicions marcades per la guerra I i II
26. El número 25 de la Revista AC (1937), el darrer cant de l’avantguarda arquitectònica racionalista
28. Guia nocturna (1931), la topografia de la prostitució barcelonina a la butxaca
29.  El barrio de Santa Cruz (1931) de José Maria Pemán i Miciano, la poesia luxosa
30.  Revistes sicalíptiques i novel·les pornogràfiques, el marro de la República
32. Costums de Catalunya (1931-1932) il·lustrats per Josep Ribot, la continuïtat de l’obra ben feta de la Impremta Oliva de Vilanova
38. Laureados (1939), vers la recerca d’una estètica feixista pròpia
39. Revista Menage (1934), vers una nova estètica de la cuina
40. La mort de l'ós (1935) de Ventura Gassol i Pere Pruna, una resistència cultural de luxe
41. Cobertes republicanes, la revolució de l'epidermis dels llibres
42. L'ensulsiada de Catalunya (1939), darreres publicacions abans del genocidi cultural
43. El calendari de la Lliga del Bon Mot (1934), Joan Maragall i Joan Junceda units per la paraula neta
44. Siluetes epigramàtiques (1933) de Tomàs Roig i Salvador Mestres, la caricatura de la intel·lectualitat republicana
45. El ratón Mickey en la Corte del Rey Arturo (1934), l'entrada triomfal de Walt Disney i els pop-up a Espanya
46.Así quiero ser (1940), el feixisme a l'abast dels nens
47. Ales humanes (1938), Salvador Perarnau i Antoni Clavé, la infància compromesa
48. Júbilos (1934) de Carmen Conde i Norah Borges, un llibre infantil per a adults


34 comentaris:

  1. Així m'agrada, començar la temporada amb els objectius ben marcats. Soc tot ulls i ratoli. Ja m'agradaria saber cap a on tiraré jo.

    ResponElimina
  2. ¡Galderich eres grande!
    Me has dejado estupefacta con el trabajo ingente, inteligente y ameno que has hecho y harás en un futuro próximo y con el que, estoy segura vas, una vez más, a ilustrarnos e iluminarnos, trabajo que además a mi personalmente me va a venir muy bien, dada la educación republicana tan deficiente que tengo...
    Espero impaciente la próximas entradas.

    ResponElimina
  3. Si ja és bo tenir propòsits per sí sol, aquests propòsits em semblen millors. Et seguiré atentament, i procuraré acompanyar-te amb un apunt que tinc embastat de fa mesos, sobre el material escolar republicà. Al marge d'això, compta amb mi pel que pugui ser. Salut i república!

    ResponElimina
  4. Quina bona notícia Galderich!
    Continuar celebrant una efemèride de forma ciontinuada, aportant informació de debò, em sembla la millor aportació que es podria fer. Ens dones feina. A rellegir els ja publicats i a esperar els que vinguin...

    Nota al marge: vols dir que no eren 80, i no 75?

    ResponElimina
  5. Per a tots els que creiem que la 2 ª República va ser la gran esperança per sortir del forat on les successives monarquies, l'Església, l'aristocràcia, l'exèrcit, etc, etc, havien enterrat aquest país, idees com la teva ens semblen d'un gran interès .
    Sort amb la tasca!. Com sempre et seguiré amb tot el meu interès.
    Una abraçada.
    Alfonso.

    ResponElimina
  6. Gràcies per la previsió! Per cert, a la relació d'entrades ja publicades no hauries d'incloure també la que vas dedicar al llibre sobre l'elaboració de paper amb ginesta?

    ResponElimina
  7. M'agrada la programació, serà una bona temporada, gràcies!

    ResponElimina
  8. Allau,
    Ep, aquests només són la meitat dels objectius! Encara falta l'altre meitat no republicana!
    I tranquil, està programat però tampoc sé per on tiraré perquè vaig d'un cantó a un altre i vaig variant que per això m'he reservat el dret a canvis!

    ResponElimina
  9. Pombolita,
    "Grande" no ho sé, però una mica suïcida si. El treball és ingent però com el de l'any passat. És curiós això dels blocs, quan es mira endarrere un mateix queda al·lucinat del que ha anat fent.
    I si, tots els qui tenim una edat vam tenir la mateixa educació i per això és bo donar una visió diferent i espero (mai s'aconsegueix) el màxim de desideoligada i parcial.

    ResponElimina
  10. Lluís,
    Tira endavant amb el teu apunt embastat i si tens alguna col·laboració com la que vas fer ja saps que tens la porta oberta com la de tots els lectors del bloc!

    ResponElimina
  11. Eulàlia,
    Ep, la feina la dona de mica en mica, en comptagotes!
    El tema del 80 ja ha estat corregit. Això de coincidir inici de la República i Guerra Civil en números rodons en un mateix any és una mica un embolic!

    ResponElimina
  12. Alfonso,
    La 2a República fou la gran esperança (només cal veure les fotografies de la gentada al carrer) que es va trencar. Aquesta és una mica la idea i veure que era una esperança unànime en un panorama heterogeni.

    ResponElimina
  13. Xavier,
    És imperdonable que m'hagués oblidat d'aquest apunt i a més és el que et vaig dedicar com a bon terrassenc!
    Ja està solucionat i incorporat a la llista.
    I mira que m'ho vaig mirar de dalt a baix però la vista i la memòria ja falla...

    ResponElimina
  14. Clídice,
    El teu comentari m'ha recordat al Liceu. Espero que el projecte no quedi socarrimat!

    ResponElimina
  15. Gaderich.

    Mi sincera admiración por la buena organización que te permite planear las entradas del blog a largo plazo. Quedamos en espera de una temporada que luce muy prometedora.

    ResponElimina
  16. Marco Fabrizio,

    És l'única cosa que planejo a la vida i que, com és lògic, puc anar variant!

    ResponElimina
  17. Mmm... un post dedicat a l'AC, això promet!
    Gran programació, Galderich.

    ResponElimina
  18. Barcelonauta,
    No sabia si dedicar un apunt a AC o només a un número. Com que el Museu Reina Sofia de Madrid li va dedicar tota una exposició i jo tinc tant d'espai vaig decidir centrar-me en el darrer número que en el catàleg de l'exposició esmentada no li dediquen cap article, malgrat que se'l mereix! A veure com queda tot plegat!

    ResponElimina
  19. Fantàstic, Galderich! Hi ha tant a treure a la llum que segur que la teva iniciativa ens inspirarà a tots.

    ResponElimina
  20. Enric,
    No sé si inspirarà o tirarà endarrere a més d'un!

    ResponElimina
  21. T'ofereixo el meu recolzament en tot el necessari. Relament és una vergonya com s'ha eneterrat a la Segona República i ho dic literalment.
    Aquest estiu he passat per Montauban on es troben ubicades, sota una trista làpida, les despulles mortals del President Azaña. Podria allargar aquesta llista amb la majoria de republicans il·lustres i per suposat d'escriptors i intel·lectuals. Endavant Galderich a veure si hi ha un quaranta-u aniversari digne.

    ResponElimina
  22. Eduard,
    Gràcies pel teu recolzament però amb la vostra paciència llegint ja vaig més que servit!
    Ep, això d'anar a Montauban està molt bé sobretot si abans ja has estat a Cotlliure. Són viatges nostàlgics però a vegades carreguen piles.

    ResponElimina
  23. Sempre tens la capacitat de sorprende'm pel que has fet, pel que fas i ara ¡pel que ja has programat fer! Ni que et dediquèssis a l'educació!!! La teva reflexió és, tristement, un anàlisis molt clarivident de què ha passat des que la II República va ser assessinada i amb ella tot un projecte de renovació que mai no s'ha acabat de restablir. Que li ho diguin als que van marxar o als que somnien encara una realitat millor des de les fosses de la vergonya. Machado, Azaña, Quiroga Plá, Jacinto Luis Guereña... son homes als que la força major imposada injustament va obligar a abortar la possibilitat de ser natural en un context culturalment molt prometedor. Et seguirem amb atenció. Gràcies per la teva capacitat de feina.

    ResponElimina
  24. Ábradas,
    El terme d'assassinat se li escau perfectament el que li va passar a la República. Fou assassinada pels qui no els interessava un projecte democratitzador d'àmplies llibertats i de justícia social que havia il·lusionat a molta gent després de segles d'oligarquies.

    ResponElimina
  25. Aquesta capçalera, Pisco, és nova oi? te la quedes?

    ResponElimina
  26. Clídice,
    Aquesta capçalera és la nova de la temporada 2011-2012. Ja saps que jo sóc una persona molt moderna seguidora de les modes que cada temporada fa renovació d'armari!

    ResponElimina
  27. Desde mi limbo, agradezco enormente tu revisión de la historia a redrotiempo para empezar a poner a cada uno en el sitio que le corresponde. Perdona que te conteste en castellano: entiendo el catalán (Mercè Rodoreda, Joan Prats o Josep Carner podrían dar testimonio de ello), pero el esfuezo por vivir, a contrapelo, en el exilio, no me ha permitido su estudio. Seguiremos en contacto (No sé si esta vez habrá quedado grabado mi comentario: aparece como "vista previa", pero desaparece al publicarlo -¿una muestra más del complot del silencio que me amordaza?-)

    ResponElimina
  28. ¿Quién sabotea mis comentarios? ¡Quiero tener voz! Es la tercera vez que pretendo, en vano, salir del silencio impuesto para agradecerte, querido Galderich, tu trabajo dde recuperación (el que has hecho y el que piensas hacer). Volveré a repetir el comentario abortado en las otras ocasiones y que sí, me consta, te ha llegado al e-mail. ¡Qué hubiera sido de mi vida de haber tenido los medios tècnicos -aunque se rebelen contra mí- que ahora tenéis! Quizás hubiese sido algo menos ciego, como ahoa me permite estar algo menos muerto.
    Dije (y sigo diciendo): "Desde mi limbo, agradezco enormente tu revisión de la historia a redrotiempo para empezar a poner a cada uno en el sitio que le corresponde. Perdona que te conteste en castellano: entiendo el catalán (Mercè Rodoreda, Joan Prats o Josep Carner podrían dar testimonio de ello), pero el esfuezo por vivir, a contrapelo, en el exilio, no me ha permitido su estudio. Seguiremos en contacto (No sé si esta vez habrá quedado grabado mi comentario: aparece como "vista previa", pero desaparece al publicarlo -¿una muestra más del complot del silencio que me amordaza?-)"
    José María Quiroga Plá, poeta, traductor y difunto.

    ResponElimina
  29. Benvolgut Quiroga Plá,
    L'oblit de l'exili sembla que també comporta l'oblit de blogger. El teu comentari l'he rebut al meu correu però no ha quedat gravat com a comentari al bloc!

    ResponElimina
  30. Desde mi limbo, agradezco enormente tu revisión de la historia a redrotiempo para empezar a poner a cada uno en el sitio que le corresponde. Perdona que te conteste en castellano: entiendo el catalán (Mercè Rodoreda, Joan Prats o Josep Carner podrían dar testimonio de ello), pero el esfuezo por vivir, a contrapelo, en el exilio, no me ha permitido su estudio. Seguiremos en contacto.

    ResponElimina
  31. José María,
    Ara si que s'ha penjat el teu comentari! I no hi ha res a perdonar quan els idiomes no són fronteres sinó punts d'unió... i més ara amb el Google traductor!

    ResponElimina
  32. Excel·lent iniciativa. Per treure's el barret. EP! els que en portin.
    SALUT

    ResponElimina
  33. RSM,
    Això em recorda aquell anunci del 1939 d'una casa de barrets (no en el sentit figurat):
    "Compra tu sombrero, ¡los rojos no llevaban!"

    ResponElimina

Escriu el teu comentari, si vols